REFERÈNCIES
Amelang, James. “Comparing Cities: A Barcelona Model?” Urban History, vol. 34, núm. 2, 2007, pàg. 173-189.
Augé, Marc. Qui donc est l’autre? Odile Jacob, 2017.
Aribau, Bonaventura Carles. “La pàtria. Trobes.” El Vapor, 24 Ago. 1833.
Balaguer, Víctor. “A Barcelona. Despedida.” El Genio, 28 Jun. 1845.
Balaguer, Víctor. “Lo rey del mar.” Jochs Florals de Barcelona en 1861. Barcelona, Llibreria de Salvador Manero, 1861, pàg. 101-109.
Bou, Enric. “‘Amor redemptor’? Visions urbanes de Joan Maragall.” Joan Maragall, paraula i pensament. Editat per Josep M. Terricabras. Documenta Universitària, 2011, pàg. 237-257.
Bou, Enric, i Jaume Subirana, editors. “Barcelona: Cultural Readings of a City.” The Barcelona Reader. Cultural Readings of a City. Liverpool UP, 2017, pàg. 1-18.
Bourdieu, Pierre. La Domination masculine, Seuil, 2014.
Brossa Roger, Jaume. “Viure del passat.” L’Avenç, Barcelona, vol. 4, núm 9, Set. 1892, pàg 257-264.
Burdiel, Isabel. “Introduction: Frankenstein, o la identidad monstruosa.” Frankenstein o El moderno Prometeo, de Mary Shelley. Cátedra, 1996, pàg. 7-113.
Capmany, M. Aurèlia, i Pasqual Maragall. M. Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall. Caminant pels carrers de la ciutat. Editat per Xavier Febrés. Laia, 1983.
Casacuberta, Margarida. “Jardins d’Espanya (1903): el mausoleu de l’ideal.” Santiago Rusiñol: Jardins d’Espanya. Editat per Mercedes Palau-Ribes. Museu del Modernisme, 2017, pàg. 38-49.
Casacuberta, Margarida. “L’ombra de la Setmana Tràgica en la literatura catalana coetània.” Plecs d’Història Local, núm. 134, Jul.-Ago. 2009, pàg. 12-13.
Casacuberta, Margarida. “Els valors literaris de la Renaixença: sobre Barcelona, l’orgull burgès i el treball dels catalans.” La ciutat i les revolucions, 1808-1868. III. La cultura a l’època romàntica. Editat per Ramon Grau. Ajuntament de Barcelona, 2007, pàg. 53-79.
Castellanos, Jordi. “Barcelona en literatura: imatges en conflicte.” Catalan Review, vol. 18, núm. 1-2, 2004, pàg. 131-148.
Castellanos, Jordi. “Rafael Nogueras Oller, poeta ciutadà.” Història de la Literatura Catalana. Part Moderna, vol. 8. Editat per Ariel Joaquim Molas. 1986, pàg. 277-280.
Cohen, Jeoffrey Jerome, editor. “Monster Culture (Seven Theses).” Monster Theory: Reading Culture. U of Minnesota P, 1996, pàg. 3-25.
Dijkstra, Bram. Ídolos de perversidad: la imagen de la mujer en la cultura de fin de siglo. Traduit per Vicente Campos González. Debate, 1994.
Domingo, Josep M, editor. “Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Literatura, modernització urbana i representació col·lectiva.” Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i Romanticisme. Ajuntament de Barcelona, 2011, pàg. 39-76.
Epps, Brad. “Barcelona and Modernity.” Catalan Review, vol. 18, núm. 1-2, 2004, pàg. 13-28.
Epps, Brad. “Un modernista davant dels anarquistes. Els ‘Caps d’anarquistes’ de Santiago Rusiñol.” L’Avenç, núm. 311, Mar. 2006, pàg. 20-28.
Ferrer, Antoni-Lluc. La Patrie imaginaire: la projection de “La Pàtria” de B. C. Aribau (1832) dans la mentalité catalane contemporaine. Université de Provence, 1987.
Foix, J. V. “La Barcelonota.” La Cònsola, núm. 9, 17 Gen. 1920, pàg. 13-14.
Fradera, Josep M. Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868). Curial, 1992.
Grau i Fernàndez, Ramon. “Barcelona, eina o monstre. Algunes divagacions del segle XX.” L’Avenç, núm. 272, Set. 2002, pàg. 24-31.
Harvey, David. Rebel Cities. From the Right to the City to the Urban Revolution. Verso, 2013.
Hedrich Hirsch, David A. “Liberty, Equality, Monstrosity: Revolutionizing the Family in Mary Shelley’s Frankenstein.” Monster Theory: Reading Culture. Editat per Jeoffrey J. Cohen. U of Minnesota P, 1996, pàg. 115-140.
James, Elaine T. “City-as-Woman.” Landscapes of the Song of Songs. Poetry and Place. Oxford UP, 2017.
Jorba, Manuel. A propòsit de la primeríssima recepció de “La pàtria” d’Aribau (1833-1859). Institut d’Estudis Catalans, 2013.
Kaplan, Temma. Red City, Blue Period. Social Movements in Picasso’s Barcelona. U of California P, 1992.
Klopper, Frances. “‘Nineveh is in Ruins — Who Will Grieve for Her?’ The Case of a Ravished City in Nahum 3: 4-7.” Old Testament Essays, vol. 16, núm. 3, 2003, pàg. 615-623.
Kristeva, Julia. “Céline: ni comédien ni martyr.” Psychanalyse et Littérature. Année universitaire 2009-2010, Centre de Recherche en Littérature Comparée, Sorbonne-Paris 4, 1/24. www.kristeva.fr/celine-ni-comedien-ni-martyr.html
Kristeva, Julia. Pouvoirs de l’horreur. Essai sur l’abjection. Seuil, 1980.
Lahuerta, Juan José, editor. “Verdaguer, Gaudí i la producció simbòlica d’una burgesia catalana.” Gaudí i el seu temps. Barcanova, 1990, pàg. 101-141.
Leerssen, Joep. “The Nation and the City: Urban Festivals and Cultural Mobilization.” Nations and Nationalism, vol. 21, núm. 1, 2015, pàg. 2-20.
Mañé y Flaquer, Juan. El Regionalismo, Imprenta Barcelonesa, 1900.
Maragall, Joan. “La nueva generación.” Diario de Barcelona, 26 Nov. 1893.
Maragall, Joan. Poesies. Barcelona, Tipografia L’Avenç, 1895.
Maragall, Joan. “Ah, Barcelona… .” La Veu de Catalunya, 1 Oct. 1909.
Maragall, Joan. Seqüències. Barcelona, Tipografia L’Avenç, 1911.
Marrugat, Jordi. “Joaquim Folguera i J.V. Foix: dos poetes al servei d’un projecte literari i polític (1915-1931).” Estudis Romànics, vol. 31, 2009, pàg. 219-260.
Milà de la Roca, José Nicasio. Los misterios de Barcelona. Barcelona, Imp. y Libr.Española y Extranjera de J. Roca y Cia, 1844.
Nogueras Oller, Rafael. Les Tenebroses. Barcelona, Biblioteca Joventut, 1905.
Ors, Eugeni d’. “La fi de l’Isidro Nonell.” Pèl & Ploma, núm. 3, Gen. 1902, pàg. 248-253.
Ors, Eugeni d’. Gualba, la de mil veus. Editat per Xavier Pla. Quaderns Crema, 2012.
Ors, Eugeni d’ [Xènius]. La Ben Plantada. Barcelona, Llibreria d’Àlvar Verdaguer, 1911.
Ors, Eugeni d’ [Xènius]. “Glosari: Defensa.” La Veu de Catalunya, 18 Ago. 1909.
Ors, Eugeni d’ [Xènius]. “Glosari: Enllà i la generació noucentista.” La Veu de Catalunya, 29 Jun. 1906.
Puppo, Ronald. “Contrast and Confluence in Verdaguer’s and Maragall’s Poetic Peopling of Barcelona.” Catalan Review, vol. 30, 2016, pàg. 87-109.
Quart, Pere. Oda a Barcelona. Barcelona, Comissariat de Propaganda-Generalitat de Catalunya, 1936.
Quintana, Lluís. “Reflexions de Maragall sobre la ciutat, el seu creixement i els seus conflictes.” Joan Maragall, paraula i pensament. Editat per Josep M., Girona Terricabras. Documenta Universitària, 2011, pàg. 217-235.
Quintana, Lluís. “Una proposta historiogràfica en pedra: Las calles de Barcelona de Víctor Balaguer.” L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals a la literatura catalana contemporània. Editat per Ramon Panyella i Jordi Marrugat. Barcelona, L’Avenç, 2006, pàg. 34-61.
Resina, Joan Ramon. “From Rosa de Fire to City of Ivory.” After-Images of the City. Editat per Joan Ramon Resina i Dieter Ingenschay. Cornell UP, 2003, pàg. 75-122.
Reyero, Carlos. La alegoría de Barcelona. Historia de una personificación capital. Barcelona, Base, 2010.
Roca Vernet, Jordi. “Los estereotipos de Barcelona: de rebelde, desleal y revolucionaria a regionalizada y pacífica.” Amnis [En línia] 2018, doi: 10.4000/amnis.3369, consulta 18 març 2018.
Rubió i Ors, Joaquim. Lo Gayté del Llobregat: Poesias. Barcelona, Estampa de Joseph Rubió, 1841.
Sembach, Klaus-Jürgen. Modernismo. La utopía de la conciliación. Benedikt Taschen, 1991.
Sobrer, Josep-Miquel. “La gran encisera: Three Odes to Barcelona, and a Film.” Catalan Review, vol. 18, núm. 1-2, 2004, pàg. 121-128.
Tasis, Rafael, editor. “Una ciutat i els seus poetes.” A Barcelona. Odes. Roger Lacourière, 1944, pàg. 7-14.
Verdaguer, Jacint. A Barcelona: oda, premiada en la XXVª festa dels Jochs Florals ab la rosella de plata oferta per la redacció de la Revista Literària. Barcelona, Estampa Espanyola, 1883.
Vicens Vives, Jaume. Industrials i polítics del segle XIX. Teide, 1958.
Wilson, Elisabeth. The Sphinx in the City. Urban Life, the Control of Disorder, and Women, U of California P, 1992.